08 diciembre 2018

Yo, a una "amplada" de Joan Amades (etnógrafo catalán)


Signe de má amb significat de "Amplada llargada" representat per Joan Amades
Muchas veces las búsquedas genealógicas en internet, sobre todo antiguamente, conllevaban sortear por un montón de resultados no deseados o no aplicables a lo que uno buscaba. Hubo que mover hilo para desplazar la montaña de resultados no deseados para llegar a un dato valioso. Indagar en internet por la herencia materna de mi abuelo, de la rama Amades era sinónimo de topar irreparablemente con Joan Amades, etnógrafo y folclorista catalán de máxima referencia, según mis lecturas algo así como el padre del estudio del folclore catalán. Por años era conjetura mía que alguna relació compartíamos pero no pasaba de la mera teoría por la coincidencia de apellidos y de origen. Mis antepasados Amades vinieron del norte, de Tarragona. Como la barrera que acaba siendo la piedra angular, resulta que no se distanciaba mi conjetura de la realidad.

Este mes, y sin esperarlo, topé con el "lligam" que me conecta, a apenas una "amplada", de Joan Amades. Buscaba pistas sobre mi tatarabuelo materno, Vicente Amades i Alcoberro, padre de Ramona y Vicente Amades Alabau. Solamente sabía, gracias a mi padrino Joan Bosch i Gosálvez, su nombre y su aproximado lugar de origen (Tarragona). De hecho, este nombre fue castellanizado de su nombre verdadero: Vicenç. No tenía la más mínima idea de que mi tatarabuelo era y es una figura destacable en la cultura catalana como informante del folclore, cançons, rondalles i molt més a su sobrino, Joan Amades. Vicenç era primo hermano de Blai Amades, el padre de Joan Amades i Gelats. Mi tatarabuelo contaba con una impresionante trayectoria como marinero, pastor de cabras, trashumante y labrador. Basta con repasar los índices onomásticos de las obras del prolífico Joan Amades para ver la importancia que tenía mi tatarabuelo en informar y compartir rondalles, canciones e historias de la cultura catalana. No menos obvio e importante es la veneración que tiene Joan en su tío.

Prosigamos a dos descripciones de Joan Amades de su "oncle petit" Vicenç para iluminar la trayectoria de este ilustre obrero, ese tan refinado como analfabeto. Primero, en una obra sobre cançons catalans y específicamente las aportaciones de mi tatarabuelo.
"Oncle petit nostre. Pastor, bosquerol i mariner. Havia exercit i practicat tots els oficis de bosc i de mar, havia navegat amb tots els vents i per totes les mars, corregut a peu la Península i gran part del migdia de França i d'Itàlia. Personatge folklòric de primer rengle i de gran força, posseïdor d'un cabal de coneixements de cultura tradicional imponderable dins d'una profusa varietat d'ordres, i, això no obstant, era eixut per a la cançó. Sabia poques cançons, no cantava gaire, entonava malament i en boca seva les cançons perdien i degeneraven, contràriament a com passava amb les espècies orals narratives que millorava i embellia amb abundor de detalls. Poques cançons li havem recollit." (Citat al vol. 2, p. 1331)
 Aquí, en su importancia a la hora de contar las rondalles.
Oncle nostre. Analfabet. Encarnava valors tradicionals de tot ordre, que vivia i practicava amb tota intensitat, tant dins del pla material com espiritual. Malgrat el seu analfabetisme, era un savi dins el sentit primitiu del concepte. Fou pagès entès, pastor competent i practicà tots els oficis de bosc, carboner, llenyataire, escorçaire, pegaire, guicaire i calcinaire. Durant molts anys féu de traginer i menà uns captaires tranhumants amb els quals seguí gairebé tota la Península. També capitanejà una colla de segadors, amb la qual seguí les contrades bladeres del Baix aragó i les Riberes del Matarranya i de l'Ebre, els cims del Parrissal, el Priorat, el Pla de Tortosa, el Mestrat, el Millars i el Montsià. Traslladat a Barcelona, es dedicà als oficis de mar i durant molts anys féu de pescador i de mariner. Viatjà per totes les mars i naufragà tres vegades. Entre els oficis de port era conegut per en Maiet, i a la Barceloneta, entre mariners i pescadors, el coneixien per en Mitja Lluna. Era de dienda fàcil i bon parlador. On era ell aviat s'aixecava conversa, i d'ací que hagués parlat i fet parlar molt i hagués assimilat idees i elements de tots els ambients en què havia viscut. (Citat al vol. 1, p. 1545)

Francamente, abrir este nuevo capítulo y destapar estos nuevos tomos (literalmente) de historia familiar me llena de orgullo y alegría. Supone una nueva frontera en mis investigaciones y una riquísima herencia cultural. Me gustaría pensar que la epigenética me haya permitdo heredar la capacidad de preservación y la reverencia para la lengua, las canciones y la historia de los Amades. Veo paralelos, salvando las distancias evidentemente, entre lo que yo pretendo hacer y he hecho por mi cultura y memoria familiar. Ahora, me despido. Las rondallas y las canciones me llaman para llenarme el alma de memoria histórica...




Dos tomos de uno de los cientos de libros publicados por Joan Amades