Signe de má amb significat de "Amplada llargada" representat per Joan Amades |
Este mes, y sin esperarlo, topé con el "lligam" que me conecta, a apenas una "amplada", de Joan Amades. Buscaba pistas sobre mi tatarabuelo materno, Vicente Amades i Alcoberro, padre de Ramona y Vicente Amades Alabau. Solamente sabía, gracias a mi padrino Joan Bosch i Gosálvez, su nombre y su aproximado lugar de origen (Tarragona). De hecho, este nombre fue castellanizado de su nombre verdadero: Vicenç. No tenía la más mínima idea de que mi tatarabuelo era y es una figura destacable en la cultura catalana como informante del folclore, cançons, rondalles i molt més a su sobrino, Joan Amades. Vicenç era primo hermano de Blai Amades, el padre de Joan Amades i Gelats. Mi tatarabuelo contaba con una impresionante trayectoria como marinero, pastor de cabras, trashumante y labrador. Basta con repasar los índices onomásticos de las obras del prolífico Joan Amades para ver la importancia que tenía mi tatarabuelo en informar y compartir rondalles, canciones e historias de la cultura catalana. No menos obvio e importante es la veneración que tiene Joan en su tío.
Prosigamos a dos descripciones de Joan Amades de su "oncle petit" Vicenç para iluminar la trayectoria de este ilustre obrero, ese tan refinado como analfabeto. Primero, en una obra sobre cançons catalans y específicamente las aportaciones de mi tatarabuelo.
"Oncle petit nostre. Pastor, bosquerol i mariner. Havia exercit i practicat tots els oficis de bosc i de mar, havia navegat amb tots els vents i per totes les mars, corregut a peu la Península i gran part del migdia de França i d'Itàlia. Personatge folklòric de primer rengle i de gran força, posseïdor d'un cabal de coneixements de cultura tradicional imponderable dins d'una profusa varietat d'ordres, i, això no obstant, era eixut per a la cançó. Sabia poques cançons, no cantava gaire, entonava malament i en boca seva les cançons perdien i degeneraven, contràriament a com passava amb les espècies orals narratives que millorava i embellia amb abundor de detalls. Poques cançons li havem recollit." (Citat al vol. 2, p. 1331)Aquí, en su importancia a la hora de contar las rondalles.
Oncle nostre. Analfabet. Encarnava valors tradicionals de tot ordre, que vivia i practicava amb tota intensitat, tant dins del pla material com espiritual. Malgrat el seu analfabetisme, era un savi dins el sentit primitiu del concepte. Fou pagès entès, pastor competent i practicà tots els oficis de bosc, carboner, llenyataire, escorçaire, pegaire, guicaire i calcinaire. Durant molts anys féu de traginer i menà uns captaires tranhumants amb els quals seguí gairebé tota la Península. També capitanejà una colla de segadors, amb la qual seguí les contrades bladeres del Baix aragó i les Riberes del Matarranya i de l'Ebre, els cims del Parrissal, el Priorat, el Pla de Tortosa, el Mestrat, el Millars i el Montsià. Traslladat a Barcelona, es dedicà als oficis de mar i durant molts anys féu de pescador i de mariner. Viatjà per totes les mars i naufragà tres vegades. Entre els oficis de port era conegut per en Maiet, i a la Barceloneta, entre mariners i pescadors, el coneixien per en Mitja Lluna. Era de dienda fàcil i bon parlador. On era ell aviat s'aixecava conversa, i d'ací que hagués parlat i fet parlar molt i hagués assimilat idees i elements de tots els ambients en què havia viscut. (Citat al vol. 1, p. 1545)
Francamente, abrir este nuevo capítulo y destapar estos nuevos tomos (literalmente) de historia familiar me llena de orgullo y alegría. Supone una nueva frontera en mis investigaciones y una riquísima herencia cultural. Me gustaría pensar que la epigenética me haya permitdo heredar la capacidad de preservación y la reverencia para la lengua, las canciones y la historia de los Amades. Veo paralelos, salvando las distancias evidentemente, entre lo que yo pretendo hacer y he hecho por mi cultura y memoria familiar. Ahora, me despido. Las rondallas y las canciones me llaman para llenarme el alma de memoria histórica...
Dos tomos de uno de los cientos de libros publicados por Joan Amades |